"HEROES"

I heroïnes

En Hiro Nakamura era el meu personatge preferit de la sèrie de TV Heroes [1]. De tots els herois i heroïnes protagonistes, en Hiro era el que més s'assemblava a un antiheroi: físicament d'allò més corrent, de tarannà provincià -qualitat accentuada per un domini de l'anglès ortopèdic- i d'una ingenuïtat que incomodava al més pintat, fins i tot als dolents. Deia coses tan rares que costaven d'entendre... alguna cosa així com que volia salvar el món, crec.



Però potser al capdavall en Hiro no és pas un personatge tan estrany. Si no digueu-me qui de vosaltres no ha somniat mai en ser protagonista de la noble missió de salvar el món fent ús d'algun poder sobrenatural. A més, i si salvar el món no fos una empresa tan novel·lesca com sembla? I si es tractés d'una tasca que pogués ser duta a terme dins l'esfera més propera a cadascú i a cadascuna de nosaltres? I vist des d'un punt de vista quantitatiu, quina seria la mesura d'una acció heroica? És a dir quantes "unitats de món" salvades per "acció" serien necessàries per a poder afirmar que ens trobem davant d'una "heroïcitat"? Però abans de respondre caldria esbrinar què coi és una "unitat de món"? Un nombre determinat d'hectàrees? Uns metres cúbics d'espai vital? La massa del planeta dividida pel nombre d'habitants en la data del naixement de Crist, o en la data de la invenció de l'impremta... o en la data del primer vol tripulat a l'espai?

Buuufffff, em sembla que ens estem complicant la vida. Potser tot plegat és més senzill. Què tal si fem que la mesura del món siguem nosaltres mateixos? Al cap i a la fi, què és el món sinó la vivència que en tenim els éssers que l'habitem? Sense les nostres mirades, sense les experiències individuals i compartides que en tenim, sense els judicis i prejudicis que hi fem o sense la consciència de ser-hi presents, no hi hauria món; en qualsevol cas, manllevant una idea de Freire, tan sols hi hauria entorn:

"Reflexionar, evaluar programar, investigar, transformar son especifidades de los seres humanos en el mundo y con el mundo. La vida se torna existencia y el entorno, mundo, cuando la conciencia del mundo, que implica conciencia de mí, al emerger ya se encuentra en relación dialéctica con el mundo."

(Freire 2007) [2].

Aleshores, potser salvar el món consisteix simplement en salvar-se a un mateix, ja que som nosaltres a través de cada vida que fem món el món. I ho fem edificant-lo, degradant-lo, admirant-lo, anomenant-lo i transformant-lo; en definitiva, tantes heroïcitats com vivències possibles...i tantes salvacions com mirades diferents: realitzar una gran obra, defensar els desvalguts, caminar cap a la il·luminació o renunciar a la pròpia llegenda personal per la impossibilitat atàvica d'abandonar als qui han arribat al món a través teu, per la necessitat peremptòria de nodrir-los amb un amor de naturalesa gairebé bioquímica.

Mrs . Darling amb dos dels seus fills.

Aquesta darrera és la història dels herois que decideixen quedar-se a terra per enfrontar-se a un exèrcit de monstres i de dimonis que rarament surten a cap pel·lícula d'aventures. Herois i heroïnes com Mr. Darling a la pel·lícula de Peter Pan [3], un home tímid d'allò més corrent, assalariat mediocre, espantadís i avorrit, apretat i autocontingut, però que, com explica Mrs. Darling als seus fills amb una gran tendresa, un home molt valent perquè ha estat capaç de renunciar als seus somnis per donar vida als qui més estima.

Feliç 2009, herois i heroïnes!

[1] El que dic es basa en la primera temporada, ara ja deu fer tres o quatre anys; les altres temporades ja no valien res; als nord-americans sovint els passa com a mi amb la cuina, quan un plat em comença a quedar bo no em sé aturar a temps i li vaig afegint espècies i condiments fins que l'esguerro; l'art té més a veure amb la mesura que amb la qualitat dels materials.

[2] Freire, P. (2007). A la sombra de este árbol. Barcelona: El Roure.

[3] Peter Pan. USA 2003. Dir. P. J. Hogan. Universal Pictures. (sento no haver trobat l'escena en qüestió al YouTube; dec ser un mal buscador o potser els grans herois continuen interessant més que no pas els "pringats" com Mr. Darling).