Entrada recuperada del desaparegut blog Perspectives. Diari d'una recerca, publicada el divendres 30 de novembre de 2007
La metàfora de la font
Un apunt sobre els conceptes budistes de la interdependència i la vacuïtat
Imagina’t que t’estàs banyant en una font d’aigua termal. La font és com una mena de safareig d’on brollen diversos dolls d’aigua calenta que afloren a la superfície com si fossin
bombolles: blub-blub-blub-blub...
Te les mires. Saps què són, de què estan fetes, com funcionen i no tens problemes per acceptar-ho: unes emanacions d’aigua temperada que brollen amb força des del fons creant uns corrents ascendents que produeixen, en arribar a la superfície, uns promontoris d’aigua en constant agitació. De fet parteixes d’això perquè és el que en saps. Saps que les bombolles no són més que un fenomen produït per l’aflorament d’un doll d’aigua en la superfície d’una bassa. Saps que la seva naturalesa és canviant, que no és estàtica: l’aigua de què estan fetes aquestes bombolles no és mai la mateixa; puja, aflora i es dissipa, puja, aflora i es dissipa, puja, aflora...
Salta a la vista que no tenen una existència pròpia ni independent. Depenen d’un conjunt de condicions i de causes: la profunditat del bassal, la pressió en què surten els dolls, la temperatura, l’activitat geològica que va fracturar la roca per on emanen, la pluviometria de les muntanyes properes... Tanmateix, si vols pots percebre-les com a objectes estàtics, com si tinguessin una existència independent. És molt senzill. N’hi ha prou fent un simple exercici:
En tries una, li poses la mà al damunt suaument i notes la seva pressió, la seva forma ondulant i el seu moviment; és una sensació agradable i juganera; deixes passar una estona fins a familiaritzar-te amb la nova amiga; i ara, te la mires com un objecte oblidant de què està feta, com s’ha format i d’on prové el seu moviment; ara és un ésser que es bellugasota la teva mà; fins i tot li podries posar un nom; per què no ho proves? Potser així li agafes afecte.Ara la veus com un objecte independent que té una existència pròpia. Igual que tu? En realitat, saps que aquesta existència independent de les bombolles és una il·lusió que has creat amb la teva ment i que pots retornar a la visió directe del fenomen real sempre que vulguis. Però... imagina’t per un moment que amb nosaltres passés exactament el mateix.
...I si resultés que som com les bombolles, fenòmens sense una existència independent, resultat d’un fluir constant de substàncies, d’energia i de pensaments...? Potser l’única cosa que ens diferencia de la nostra bombolla és la velocitat en què percebem el canvi.
Sssshhhhh.... Hi pensaràs...?
Fins la propera.
Entrades
