Ja deu fer dos o tres anys que em va arribar un llibre d'un gran valor transformador. Es tracta de la narració en primera persona d'un psicòleg jueu sobre la seva experiència d'empresonament en un camp de concentració nazi.
Com us deveu imaginar, és una història sobre l'aniquilació, i no em refereixo precisament a la física que, en determinades circumstàncies pot ser viscuda com un dolç alliberament per a alguns, o com una tendra carícia de l'Amor Diví per a d'altres. Em refereixo a l'aniquil·lació de la identitat i de la intimitat humanes en el seu sentit més profund, introduïda en el llibre a través de la metàfora de la nuesa. Aquesta metàfora la trobem magistralment expressada en la narració de l'escena de l'ingrés al camp, on els protagonistes són despullats totalment. I totalment vol dir, entre d'altres coses, desproveïts del seu nom i de qualsevol vestimenta que sobresurti més enllà del perímetre de la pell inclòs el propi pel corporal.
Després, la narració avança jugant entre el diari personal de l'home i les notes de camp del psicòleg que aprofita l'extremisme de la vivència per a observar, des del punt de vista científic, com la ment humana és capaç de "sobreviure" en aquest tipus de condicions d'absoluta negació i sofriment.
Imatge de domini públic realitzada per un soldat nord americà en el moment de l'alliberació d'una camp d'extermini Nazi.
Crec que és en la segona meitat del llibre que l'autor fa al·lusió a la coneguda frase de l'evangeli de Joan, "et lux in tenebris lucent", que tradueix d'aquesta manera, "i malgrat tot, la llum brilla en la foscor".
El llibre es titula L'home a la recerca de sentit, i l'autor és en Victor Frankl, conegut psicòleg que més endavant desenvoluparia la logoteràpia i l'anàlisi existencial, corrents que podriem considerar dins l'anomenada psicologia humanista.
Viktor Frankl
Ei... fins la propera!
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada