dijous, 31 de desembre de 2009

Una invitació al dubte

A propòsit d'una investigació que potser tornarà a caminar

Dubtem per inseguretat, dubtem per prevenció o potser per costum, dubtem per protegir-nos, per no cometre errors, per no ser atacats, dubtem per sembrar el dubte als nostres adversaris, dubtem per semblar sensats i, de vegades, ni tan sols sabem per què dubtem , però ... sabem dubtar?

Dubtar és sa però cal saber-ho fer. Per a mi el dubte és una cosa que apareix, una emoció que sorgeix de la perplexitat, del "no veure-ho clar". I aquí és on germinen els interrogants. A partir d'aquest moment el dubte deixa de ser només una emoció i comença a convertir-se en mètode. El dubte neix, doncs, en la foscor com una demanda peremptòria de claredat. El dubte es nodreix, en el seu primer alè, de la necessitat de saber, de donar resposta a allò nou que encara no ha estat conquerit per allò plausible. El dubte, entès d'aquesta manera, és el que dóna sentit per a mi a tot esforç de recerca.



Sabeu una cosa? No és a l'Himalaia, és... al... Pedra...!


La investigació encarna el mètode i les accions, dibuixa els límits del terreny on es trepitja i dóna veu als seus protagonistes. No obstant això, el sentit procedeix d'un altre lloc, on rau el desig de conèixer, d'aprendre, de donar nom al que encara no es pot nomenar. Un sentit rescatat pel dubte, reviscut i interrogat durant tot el procés d'investigació per ser revelat i retingut finalment, com diria Zambrano, en el domini de les paraules escrites.

Que tingueu un bon any, veteranes i veterans ;D...!!!!